No m'entengueu malament... No estic pas dolgut amb el què m'ha tocat. He estat molt feliç, molt trist, molt bé i molt malament... Com tot-hom. He estimat i m'han estimat...Molt. L'única pega és que, ara mateix, no és correspost... o això crec. Vaig cometre l'enorme error, ara farà quasi vint anys, d'ignorar a la dona de la meva vida... al seu llit!!! al qual hi vaig ser convidat en un moment d'extrema generositat per part d'ella.
    Potser us preguntareu com els nois podem ser aixì de tontos. és fàcil: l'excés de confiança i l'extrema joventut. Creus que tot és per sempre: la teva força, el teu atractiu (poc o molt), les teves certeses... fins que algú et recorda que aquí, no hi som pas per sempre, què rebs part del que dones i que ningú és millor que un altre. La pega d'això, és quan aquestes coses te les ha de recordar la dona de la teva vida.